Carne cruda – Cruising: trobades sexuals instantànies

Programa de RADIO3 , Carne Cruda
Cruising: trobades sexuals instantànies – 28/02/12
Recorre les geografies de la morbositat de la mà de Pepe Miralles, professor de la Universitat Politècnica de València que està dibuixant el mapa del desig al nostre país, marcant els punts de cruising, llocs on es produeixen trobades sexuals instantànies normalment entre desconeguts i, fonamentalment, entre homes.

http://www.rtve.es/swf/4.1.0/RTVEPlayerAudio.swf


SEXE COL·LECTIU.

Sexe col·lectiu. De la misèria a l’abundància sexual
(publicat a l’Accent Bord núm. 7)

No és cap misteri, vivim en un estat d’escassedat sexual. En aquest ambient enrarit les relacions sexuals són regulades per normes d’origen patriarcal que determinen i restringeixen on, quan, com i amb qui podem tenir-ne. Aquesta normativa no està escrita enlloc, forma part del nostre subconscient col·lectiu com a única idea acceptable—i sovint, la única idea coneguda—de relacions sexuals; és, per tant, una construcció ideològica.
Per desmuntar aquesta normativa, començaré per transcriure-la toscament i resumida, dividint-la en tres principals models.
El primer model normatiu, que anomeno “juvenil”, es desenvolupa a partir de l’adolescència (la normativa ens diu que abans no existeix la sexualitat). Aquí les relacions sexuals s’estableixen en un marc d’oci nocturn i en estat desinhibit a través del consum de substàncies psicoactives, especialment l’alcohol. Les relacions s’estableixen entre persones de la mateixa edat, nacionalitat i estrat social. Depenent del tipus d’ambient nocturn, s’estableixen únicament entre persones del mateix sexe o de diferent sexe. Tan bon punt s’estableix la relació es procedeix a cercar un espai privat (picadero) on reproduir pràctiques sexuals basades en la pornografia (únic referent sexual existent), el coit per sobre de tot (quan parlem de sexe, estem parlant de follar i per follar entenem penetració; així doncs, si no hi ha coit, no hi hagut sexe). L’objectiu d’aquesta sexualitat és assolir l’orgasme. Les relacions poden estendre’s en el temps o caducar passada la primera nit; fins i tot poden intercalar-se entre vàries parelles, la regla fonamental és que han de ser entre dues úniques persones al mateix temps.
Durant la joventut es tolera certa freqüència en el canvi de parella sexual (molt especialment en el cas dels nois) però a partir de certa edat (al voltant dels 30) es procedeix a establir relacions exclusives de molt llarga durada, deixant com a única alternativa sexual a l’adulteri. Aquest seria el segon model normatiu que anomeno “monògam”; és igual que el juvenil però amb una exclusivitat sexual més estricta i perllongada.
Per últim, tenim el model “virtual”: amb la proliferació de les noves tecnologies, apareixen noves formes d’establir relacions, basades en la interacció pornogràfica virtual. És també a través de mitjans virtuals que s’estableix un nou mercat on els individus es prostitueixen (en llatí, prostituere, significa col·locar-se a la vista dels altres, exhibir-se) i es coneixen per tal d’establir relacions dins el marc normatiu monògam o juvenil.
Fora dels espais, moments, formes i individus adequats segons la normativa, seguim sentint impulsos sexuals que hem après a reprimir-nos des de ben petites. Aquesta repressió es troba en l’origen de l’escassedat sexual. Si bé des de l’anomenada revolució sexual que s’inicià en la segona meitat del segle XX s’ha aplacat bona part de la repressió i misèria sexual més extrema, seguim ben lluny d’un ple “estat del benestar” sexual.

Un bon exemple de l’actual pobresa el trobem cada cop que sortim de festa amb ganes de trobar rotllo, i acabem tornant soles cap a casa a altes hores de la matinada. Arribem als nostres llits, aïllades en l’espai però unides en el moment, i ens masturbem buscant en l’orgasme solitari un sòrdid consol a la nostra indigència sexual, fruit del frustrat anhel de compartir la nostra sexualitat. L’autèntic problema és la nostra incapacitat d’imaginar i realitzar altres formes de compartir-la més enllà del model juvenil, monògam o virtual. Així doncs, la principal solució que se’m acut és crear contextos socials on la sexualitat es pugui compartir oberta i lliurement sense haver de sotmetre’s als models normatius; estic parlant del “sexe col·lectiu” altrament conegut com a “orgia”. Utilitzo el primer terme ja que “orgia” té certes connotacions vinculades al vici, la disbauxa i hedonisme incontrolat. Per això considero interessant utilitzar un nou terme i així desfer-nos dels prejudicis que arrossega el terme orgia, construint-nos una nova idea, més rica i complexa sobre tot el que pot arribar a significar.
Entenc que el sexe col·lectiu es pot fer i sentir tan eròtic, sensual, íntim i tendre com el sexe entre dues persones, trencant amb la concepció tradicional d’orgia o bacanal. En el sexe col·lectiu també pot haver-hi un afecte profund, no té perquè ser únicament sinònim de superficialitat i llibertinatge.

A continuació exposo tres punts bàsics en la defensa del sexe col·lectiu:

1. Potenciar tots els sentits
En la nostra cultura, la vista és el sentit hegemònic de la sexualitat, començant pel consum de pornografia on la vista és l’únic sentit en joc, fomentant uns estímuls visuals artificials, irrepetibles en el món real.
Generalment ens aparellem únicament a partir de l’atracció visual mútua, ignorant als altres sentits, ja que els espais on ens aparellem (com ara les discoteques) tampoc ens permeten experimentar els altres. No voldria menystenir la vista, però si que crec que l’hauríem d’equilibrar amb els altres sentits, especialment amb el tacte, gran protagonista en la generació de plaer sexual. El sexe col·lectiu és un espai que ens invita a explorar i gaudir del contacte físic i altres sentits al marge del grau d’atracció visual. És així que podem descobrir sentir-nos atretes pel tacte, la olor o la veu d’algú malgrat no ens atragui visualment, ampliant la nostra idea de sexualitat i, conseqüentment, les nostres possibilitats de gaudir-ne compartint-lo amb un llindar molt més ampli de persones.

2. Abundància sexual
El desig sexual mutu entre dues úniques persones pot ser genial, però també cal dir que és rar i difícil de trobar, i encara més si el nostre desig es basa únicament en l’atracció visual. Afortunadament, el sexe col·lectiu no precisa que el desig sigui mutu, en té prou amb el desig, i això fa possible que les relacions es multipliquin exponencialment. M’explico: escollim un grup de 6 persones a l’atzar i intentem aparellar-les segons els models normatius. És prou difícil que s’hi donin gaire atraccions mútues i, en tot cas, segur que queda gent exclosa sense ser corresposta. Però en canvi si que és molt provable que tothom es senti atret per almenys una altra persona del mateix grup. En el sexe col·lectiu ja no és necessària l’atracció mútua perquè la relació tingui lloc, n’hi ha prou que cadascú senti desig per algú altre. Així es poden donar relacions sexuals entre persones que en els models normatius basats exclusivament en l’atracció mútua serien impossibles.

Exemple gràfic:

En el gràfic, les fletxes indiquen la direcció de l’atracció sexual d’uns individus vers els altres. En el model normatiu veiem que en un grup de 6 individus es donaria una sola relació sexual entre dos d’ells (el 3 i el 4, els únics que comparteixen atracció sexual mútua), mentre que en el sexe col·lectiu ningú es quedaria exclòs de tenir relacions sexuals.

3.Ampliació i enriquiment de la nostra sexualitat
En el sexe col·lectiu es multipliquen les possibilitats de pràctiques sexuals per les persones que hi participen, és un espai on descobrir les nostres parafílies1 i sense complexes—malgrat siguin considerades patològiques pel DSM-IV (Manual diagnòstic estadístic dels trastorns mentals), com ara: l’exhibicionisme i el voyeurisme, els fetitxismes, el BDSM (sado-masoquisme), el transvestisme, la doble penetració o penetració en cadena… Imaginació al poder!

Molt bonica la teoria, però això com es duu a la pràctica?

Recordo el que em va explicar el Gégé quan era de visita a una casa okupada per joves punkis a Montpeller: es trobava tota la penya en la sala comuna de la casa quan va aparèixer una tia que dirigint-se a tothom va proclamar en senyal de convit: “sexe a la meva habitació!” i la major part de la penya no s’ho va pensar dos cops a l’hora de seguir-la. També recordo el cas d’uns joves militants de l’EI que en el marc d’una acció pel dret a l’habitatge que consistia en acampar una nit a sota un pont al bell mig de Girona, van acabar cardant una orgia dins la tenda en tota regla.
Aquests són els dos únics casos contemporanis de sexe col·lectiu lliure i gratuït que conec. Els altres que conec són orgies restringides a bio-homes o bé hi intervé la droga com a desinhibidor, per la qual cosa no em semblen gaire o gens interessants. Així que fixem-nos en els primers casos, com ho fem per estendre’ls i reproduir-los, ja conscients del seu potencial benefici?

El principal problema a l’hora de plantejar sexe col·lectiu és que essent una nova modalitat d’interacció, no sabem gaire com comportar-nos, estem molt nervioses i al capdavall tampoc el sabem gaudir. L’inici de qualsevol nova forma de interacció resulta molt forçat i fins que no portem un temps de rodatge no comencem a saber gaudir-ne. Això mateix ens va passar quan ens vam iniciar en el sexe en parella, però amb el temps i la pràctica la majoria hem acabat naturalitzant aquestes relacions, i ara ens resulten ben fluides i naturals. Amb les relacions en parella ens forcem sense fer escarafalls perquè és el que tothom espera de nosaltres i el que rep més reconeixement social. En canvi és molt fàcil trobar gent que renega del sexe col·lectiu perquè diu que ho va provar un cop i que no li va acabar d’agradar. Si tothom que no ha fruit apassionadament el seu primer polvo amb una altra persona fes igual, de ben segur no hi hauria problemes de superpoblació en el món.
També és ben normal trobar gent que sense haver provat mai el sexe col·lectiu, en renega. Aquest és un prejudici molt gran, i no és pas casual: és producte de la nostra cultura monògama. Per poder jutjar i comparar el sexe col·lectiu amb el sexe entre dues persones, abans l’hauríem d’haver normalitzat plenament—i tan bon punt l’hem normalitzat, dubto que sigui tan fàcil repudiar-lo.

Així doncs, plantejar el sexe col·lectiu requereix d’un procés gradual d’aprenentatge col·lectiu, que es tradueix en crear espais i contextos transicionals que ens facilitin posar-nos en l’escena. Comencem per l’espai: els llits no funcionen, no hi cabem i ens caiem per les bandes, l’ideal és fer-ho al terra, de manera que ens puguem relacionar horitzontalment i sense obstacles entremig. El terra hauria de ser el màxim de suau, tou i net possible. Els coixins són un plus. L’altre factor clau és la llum: jo recomano començar sense llum, especialment entre gent coneguda. Fer-ho a les palpentes pot servir per ajudar-nos a perdre tota la vergonya i “deixar-nos anar” gràcies a l’anonimat que ens brinda la foscor. Més endavant podrem anar incrementant el grau de llum.

El més complicat és crear el context idoni perquè floreixi el sexe col·lectiu. D’entrada cal reunir un grup de persones, la qual cosa ja és prou difícil enmig de l’individualisme en què estem immerses, i a sobre fa falta que hi estiguin predisposades!
No acostuma a funcionar quedar dimarts a les 11 de la nit per fer una Sessió de Sexe Col·lectiu (a partir d’ara “sesc”), la majoria de la gent no està preparada per un canvi tant radical i sobtat en la seva sexualitat. És més fàcil començar per les versions més light del sexe col·lectiu: podem plantejar fer una sessió de massatges o un taller de carícies. El que a mi m’ha funcionat és fer la dinàmica de l’era glacial: cadascú és un animal diferent i es construeix un niu amb coixins o el que trobi. A partir d’aquí una veu “en off” va narrant el transcurs del joc: cada animal es troba en el seu niu hibernant durant l’era glacial fins que el gel comença a desglaçar-se, llavors els animals comencen a despertar-se i a sortir dels seus nius, trobant-se i acostant-se a altres animals. Després de tants anys hivernant estan molt contents de poder tornar a relacionar-se amb els seus semblants.. En aquest punt és molt habitual que els jugadors sobreactuiin el seu paper d’animal, convertint el joc amb un guirigall de sorolls zoològics. Per això aquí és bo que el narrador apunti que “no cal actuar com a animals… ja som animals!” de manera que s’abandona el joc infantil de “fer l’animal” donant peu a la sensualitat i erotisme més de caire humà.
També és una bona idea, establir prèviament al sesc el límit on es vol arribar, començant per una sexualitat més eròtica i sensual, sense ni tan sols necessitat de treure’ns la roba, i a partir d’aquí anar pujant de to, d’acord amb el ritme de cadascun dels participants.

La qüestió més important a l’hora de portar el sexe col·lectiu a la pràctica és el tema dels límits. Hem d’aprendre a comunicar els nostres límits i a respectar els dels altres. El primer pas és establir un codi de límits comú: si em distancio de tu o et paro amb les mans és clarament un NO (no vull estar amb tu o no m’agrada això que em fas); si no et faig res és un “no em molesta el que em fas (probablement m’agrada), pots seguir”.
Tot i així no hem de pressuposar que tothom sap posar límits i que tothom sap respectar-los, així doncs, hem d’estar alerta i entendre que estem totes aprenent. Per això és molt positiu després d’una sessió parlar obertament sobre com ens hem sentit, si hem sentit traspassats els nostres límits i assenyalar coses a millorar.
És prou obvi, però no està de més remarcar que els participants han de poder i sentir-se lliures d’abandonar el sesc en qualsevol moment.

Sembla que l’objecció més gran que se li pot fer al sexe col·lectiu és l’augment del risc en el contagi de malalties de transmissió sexual, però això no té perquè ser així. És cert que hem d’estar més a l’aguait, especialment amb gent nova i desconeguda i quan en tenim molta al nostre voltant. Per això pot ser molt positiu crear un grup de confiança entre els quals ja coneixem els límits en les pràctiques sexuals de risc a les quals s’exposa cadascú.

Passar del sexe binari al col·lectiu requereix un canvi de xip molt important: contràriament al sexe normatiu, en el sesc el sexe no és un calculat i ajustat intercanvi entre dues parts a l’estil “si jo et faig una fel·lació, després espero que me la tornis” o “si tu et corres abans, has de continuar fins que jo em corri”. En el sexe binari posem tot el pes de la nostra satisfacció sexual sobre la nostra parella, ens exigim moltíssim mútuament! Ens forcem a dur a terme pràctiques sexuals per complaure l’altre—i a voltes ho fem mútuament, follant sense desig, purament per inèrcia socio-cultural.
Per contra, el sexe col·lectiu és una oportunitat per trencar amb la repressiva i limitada rutina de la nostra sexualitat hetero-monògamo-patriarcal.
Si el desig és infinit, perquè seguir limitant-lo a un sol individu?

La idea del sexe col·lectiu és molt més que una fantasia sexual molt comuna, és una poderosa arma que esmicola la dominació i la propietat privada.
Sense sexe comunitari, no hi ha comunisme que valgui. Podem col·lectivitzar totes les terres, però si no col·lectivitzem les nostres sexualitats, la misèria i el privilegi seguiran sent moneda comuna.
Visca el comunisme econòmic i sexual! Mori el capitalisme i el patriarcat!

Na Pai

Aquestes són les meves primeres idees sobre el sexe col·lectiu, agraïra immensament les vostres crítiques, valoracions i noves aportacions per tal de millorar aquest text, o fer-ne un de totalment nou i molt millor. Em podeu contactar aquí: difonlaidea@gmail.com

1Parafília: Modalitat de comportament sexual en què la realització o la imaginació, repetida o exclusiva, de determinades pràctiques, considerades inusuals o extravagants, és indispensable per a assolir l’excitació sexual.


Segons Engels

“[…] y como la clase media de los países protestantes consta en su mayoría de mojigatos, esa monogamia protestante suele venir a parar (en los casos más favorables) en un aburrimiento mortal sufrido en común y que se llama felicidad doméstica. El mejor espejo de estos dos métodos de matrimonio es la novela; la novela francesa para la manera católica; la novela alemana para la protestante. En los dos casos, el hombre “la logra”; en la novela alemana el mozo logra a la joven a quien ama; en la novela francesa, el marido logra una cornamenta.”

‎”Con la monogamia aparecieron dos constantes y características figuras sociales, desconocidas hasta entonces: el amante de la mujer, y el marido cornudo. Los hombres habían logrado la victoria sobre las mujeres, pero las vencidas se encargaron generosamente de coronar a los vencedores.”

Friedrich Engels
·El origen de la familia, la propiedad privada y el estado. Ed. Fundamentos, Madrid 1987

Gràxies a Paloma Tròpic


Pinedo, IDM,K

Publicat en el blog de Idea Detroyin Muros el dilluns 3 de maig de 2010.

Pinedo

“Lo escribí hace un año y ahora me parece el momento justo. Reflexionando sobre la coherencia o la incoherencia del deseo, sobre el deseo hacía las personas y el deseo hacía la creación. Desde la insomnia de la inquietud.

No puedo evitar de escribir este texto mientra tengo puesto en mi coño un dildo anal de dimension…, no tengo braga y el contacto con la piel de la silla me esta ponendo super cachonda.
Hoy me he despertado sola en mi día libre, me daba malinconía quedarme en casa así he cojido el coche, el perro y los patines y he ido a la playa.
Dirección pinedo, la playa de cruising marricon de Valencia que el domingo se vuelve un lugar donde promiscuidad, famillas, comidas, corridas, se mesclan en una ensalada frutos de mar que admite cualquier ingrediente.
Así que voy patinando por la pista ciclable, hasta que lluego a un trozo de playa que se divide de la pineda por un muro detrás del cual se abre una pianada de cemento y luego la pineda.

Me siento en la arena, me quito mi vestido de chica Martini, me quito también la braga, y el contacto con la arena empieza a ponerme cachonda, como ahora.
Me noto humeda, y empiezo a mover mi cadera con micro movimiento pin up, y la gente que pasa se vuelve casting de mis fantasias.
Pasan tres: abuelo, padre, hijo, todos iguales, con bariguita cervecera, también el niño de diez años, estos no me ponen ná.
Luego pasa la versión bio-mujer: abuela, madre, hija y nieta, nada de morbo.
Una pareja que ni se atreve a mirarme, un hombre que es demasiado empeñado a escuchar el partido con sus auricolares que ni se da cuenta de mis entrepierna ofrecido a su mirada.

Luego pasa el, un tipo estilo torito bravo, tatuado, con una cruz celta en una pierna, tiene que ser un nazi por inseguredad.
Está con su novia en la playa, parece que acaban de pelear porque el empieza a dar un paseo y me vé.
Yo estoy mojada hace un rato, desde lejo lo miro y mi columna vertebral se tensa como un arco y mi clitoris sigue creciendo inparable, los micromovimientos siguen provocadores y detrás de mi gafa de sol mi mirada es la de una pantera.
El tipo empieza a andar arriba abajo por la playa, pasa una vez, una segunda, vuelve da su chica y le dice que va a dar una vuelta, lo veo desde lejo, lo miro e siguo siempre más excitada.
Luego pasa mirandome y mis pezones se han vuelto pincho de tanto estoy caliente.
Sento mi cuerpo emanar mensajes tan claro como “tengo una gana de follar que me muero”.
El tio sigue andando, lo siguo con la mirada, está lejo.
Me devanto sin pensarlo dos veces, me pongo solo el vestido y voy hacia su dirección, siento las piernas que muovendose frizionan el clitoris en erección, estoy lubrica, quiero ver hasta donde quiero llegar, y hasta donde se atreve el.
Camino lungo la pared del muro que divide la playa de la pineda, en el mientras el se ha dado la vuelta y viene en mi dirección, me ha visto.
Justo en un punto de la pared hay un abujero que lleva al descampado, lo miro y entro, siguo andando y cuando me doy la vuelta, ha entrado el también.
Se ha parado al lado del abujero como para mear, pero sé perfectamente que se esta masturbando, empiezo a tocarme el trasero, mientra siguo andando, me doy la vuelta y está masturbandose siempre más, cruzo el descampao, unos 100 metros nos separan, me siento en una piedra, abro las piernas y empiezo a masturbarme, más, más, más, más.
Pausa un momento, acabo de correrme, siguo ponendome cachonda solo al recordar,

me corro también allí y en seguida me pongo los patines, el pone su polla dentro los calzoncillo y vuelve con su novia, y yo empiezo a patinar hacía el coche.
La cabeza empieza a dar vueltas, el surealismo de la escena me atrapa.
Un descampado que tiene un aspecto de abandono, de muerte, de alienado, y al mismo tiempo de caliente, de pagina blanca, de paisaje lunar, de libertad.
Es una sensación rara la que sento a cruzarlo, me sento lolita, puta, perversa, promiscua, pecadora, dishonesta, ilegal, y cuando lluego a la piedra y empiezo a mastrurbarme me siento una reina. Lo veo hacerse más pequeño y el ritmo con el cual se masturba me parece haya ralentizado como aterorizado de ver mi placer hacerse real.
Me sento dentro una peli porno, pero los papeles se han ido a tomar por el culo….(que invidia) quien es el objeto de la mirada de poder, quien se excita por el acceso a la mirada, yo o el ¿ quién ha escrito este guión? Quién es el director?
Soy yo, yo soy la que ha montado el chiringuito, la que ha creado esta situación, y ahora me siento aquí y analizo, me analizo como una cobaya, como una antropologa social.
La primera palabra que me sale es odio.
Odio la heterosexualidad sexofobica, patriarcal, conservadora, que aun pone un muro, que aun pone una maldita pared entre lo normativo y lo libre.
Vuelvo a pensar en aquel abujero que se abre en la pared y en el oltrepasamiento que permite el deseo, bellissimo, pero que desencanto volver a oltrepasarlo para volver atrás.
Cuando el torito ha desaparecido volviendo con su novia allí, pensé: cuanta falsedad en la normatividad, seguro habrá vuelto como nada hubiera pasado y enfrente a las preguntas de su novia habrá contestado con cualquier tonteria.
Seguro la follerá pensando en mi y la follerá mal, si pudiera yo comerle el coño como dios manda!
Siguen mis pensamientos y me pregunto se puede llamar cruising lo que he hecho?
Me voy a ver lo que significa la palabra:
Cruising es un término inglés usado en el ambiente gay para definir la actividad de buscar un compañero para un encuentro sexual esporádico en un lugar público, generalmente de forma anónima y sin ataduras.[1] [2] El cruising suele realizarse en parques, playas, bosques y demás descampados cercanos a zonas urbanas, así como en todo tipo de baños públicos y las áreas de descanso de las autopistas.
Existen registros históricos de que esta práctica ya se realizaba en la antigua Roma. Los baños públicos son mencionados como lugares para encontrar compañeros sexuales.[3] Juvenal señala que allí los hombres se rascaban la cabeza con un dedo para identificarse ante los demás. También se cita que había hombres que buscaban marineros en las proximidades del distrito cercano al Tíber.[4]
El término cruising se acuñó en los años 1970 en EEUU y hacía referencia a un bar gay, el Booze ‘n’ Cruise, situado en la Ruta 66 en Albuquerque (Nuevo México). La palabra empezó a utilizarse como un código críptico en el argot gay inglés para poder hablar con otro homosexual de forma discreta (ya que la palabra originalmente significa atravesar caminando, patrullar, surcar) sin identificarse como gay ante los heterosexuales. Pero en la actualidad la apertura de la comunidad gay y los medios de comunicación han hecho al término de uso corriente.
El término se menciona en canciones como Cruisin’ the Streets, de Boys Town Gang, y I’m a Cruiser, de Village People. Cruising también fue el título de la película de 1980 dirigida por William Friedkin y protagonizada por Al Pacino, que en España fue titulada A la caza y en Hispanoamérica Cacería.
Siguo mi busqueda y me encuentro con la guía gay de carreteras:
La Guía gay de carreteras de España es una guía de turismo gay de ámbito nacional. Se la considera una referencia, por ser la más documentada en lugares de cruising gay en España. Está editada en castellano y posee una periodicidad bienal desde 2000. La editora es el Equipo go.to/ruta, con sede en Salamanca, España. Su última edición, que hace la número 5, está disponible desde agosto de 2008 y corresponde a 2008 y 2009.
La guía está clasificada postalmente por provincias, y ofrece información útil sobre legislación, normas básicas de comportamiento en los lugares de cruising, autoayuda en caso de agresión homófoba y técnicas de relación interpersonal. Se informa de los lugares más proclives al cruising homosexual, clasifica los lugares más o menos al aire libre según su importancia en una escala graduada del uno al cinco y especifica los momentos del año, de la semana o del día más frecuentados en cada lugar. No menciona bares, clubs, hoteles, saunas ni ningún local de hostelería gay. Se ciñe exclusivamente a los lugares públicos para encuentros sexuales, lo cual incluye playas nudistas, centros comerciales, áreas de descanso en las principales carreteras, parques, bosques, estacionamientos de camiones y un sinnúmero de posibles escenarios para el sexo discreto, rápido y sin compromiso como los aseos públicos de estaciones o centros deportivos. También incluye información sobre asociaciones, colectivos o servicios de asistencia, grupos de ayuda o de apoyo respecto al sida.
La edición 2008 de la guía tiene 164 páginas, referenciando aproximadamente 1000 direcciones de todo el país y los más reseñables de Francia y Portugal próximos a las fronteras de España. El criterio de inclusión en la guía procede de las informaciones que envían los corresponsales en cada provincia que luego valora y visita el equipo editorial para inspeccionar si en los puntos indicados se realiza habitualmente cruising.
Me parece que si lo gay tienen sus rutas de cruising en lugares perifericos, en la heterosexualidad el cruising es en todo los lados, y no tienen ningun tipo de fobia que la amenace.
Ahora me pregunto existe el cruising entre mujeres, entre cuerpos no normativos como trans FtoM o intersex?
La respuesta es tan obvia como descontada: no.
Las mujeres y los cuerpos no normativos, no bio-hombre, cuando ocupamos el espacio publico con nuestra sexualidad, con nuestros deseos, con nuestra promiscuidad somos putas, lokas, pervertidas, guarras, malas, zorras y cuanto más queremos añadir. No se admite nuestra ocupación del espacio publico sin un escambio economico que beneficia el poder patriarcal heteronormativo sexofobo.
En el momento que lo hacemos rompemos tabues y desvelamos los segretos del poder. Las relaciónes heteronormativas se construyen en el binomio virgen-pecadora, madre-puta, buena-mala, por lo que concierne los hombres no hay binomio, son tres y uno, el todo divino. Pero vamos a ver donde coño estamos viviendo…seguimos anclado en un sistema relacional que sigue buscando en las relaciones seguridad contra el miedo a la soledad y a la muerte, que se traduce en routina, aburrimento, falta de experimentación, sexo tan basico como el saca y mete, es la apocalypsis de la falsedad, y los sentimientos se han quedado tan lejo de la realidad que yo lo flipo. El apoderamiento de mi placer, en el lugar y en el momento que quiero es para mi una forma subversiva de desemascarar los codigos de las relaciones normativas.
Lo que pero al final de todo me queda es una profunda violencia bombarola.
Porque sé perfectamente que jamas en su vida acuel torito de mierda cuestionerá el poder de su polla, de su fallo flojo, asustado, inseguro.
Jamás cuestionerá su relación de mierda con una mujer que se quedará perenemente insatisfecha porque tendrá demasiado miedo para decirle : follame bien joder!
Y el amor en todo esto se queda una palabra tan vacia y tan distante que solo nombrarlo me parece idiota.
Odio la hetero-normatividad que nos educa en la ignorancia de nuestros cuerpos, de nuestro placer, de nuestro deseo, al miedo a nuestros verdaderos sentimientos.
Solo me quedo con la esperanza que me dá encontrarme con personas tanto bio-hombres, como bio-mujeres como gay como lesbiana como trans como intersex como todo acuellos cuerpos que aún no han sido definido que pero buscan romper los limites impuestos en sus cuerpos y en sus sentimientos y que viven la sexualidad como teritorio de expirimentación de atraversamiento y de busqueda.
Todos los demás cuidado que voy armada.”

K.


Contra l’alliberament a través de l’hedonisme

Últimament en el meu cercle més proper s’està caient en un error garrafal, que imagine serà extrapolable a molts altres àmbits, és l’errònia idea de l’alliberament a través de la sexualitat, una mostra més, de parcialisme i incapacitat de veure la totalitat de la realitat, caient en una visió hedonista i autocomplaent, síndrome estès en tota la societat (i com no, entre els i les revolucionaries), que fan concebre una postura totalment egoista i de xicoteta burgesa amb alliberament, parlem del mal concepte de l’amor lliure, quan en el millor dels casos és tan sols una excusa per follar i “demostrar a tots i totes el lliures que som …”

Adoptem la forma de relació que el poder ens imposa i nosaltres som tan imbècils de ni tant sols qüestionar o fins i tot revestim d’una capa revolucionària, i parlo concretament de les relacions de cap de setmana d’aquestes en què no saps ni el nom de qui et folles, d’aquesta gent que per la seva simple imatge senten una atracció (clarament estereotipada pel capitalisme i la publicitat, encara que sigues punk …), i consumeixin aquesta relació amb sexe, ¿algú és capaç de negar que això és exactament el mateix que una relació de consum …??? on el que menys hi ha és relació personal i tan sols és corporal, on podem aconseguir el que volem (o ens fan creure que volem) sense mantenir una qüestió de relació i no només de contacte, no és potser una relació de mercat on la mercaderia es converteix en cos, que serà adornat convenientment per les altres mercaderies que l’espectacle ens ofereix i no només això, sinó que l’estatus social assolit dins el mateix (l’espectacle) i amb aquest fet la capacitat d’autoreproduir-en ser una fórmula que funciona, és grotesc …, i molt més, quan aquestes formes de relació són defensades ferventment per supuestxs rebels, (m’abstindré de fer servir la paraula revolucionarixs …), sota formes com la mort de la parella, l’amor lliure i aquestes bestieses jipis, que no són sinó altres formes de reproducció social del capitalisme en una capa encara més propera i interior, com són les relacions socials.

No volem que se’ns mal entengui, ens caguem en la moral, i no som monges, no defensem la parella ni la volem matar, cada Unx que busque el seu camí, però ningú pot negar la reproducció de les relacions que el poder vol que portem quan ens relacionem d’aquesta manera, sent totalment egoistes i descerebradxs, permetent que el sistema ens arrencada cosa tan profund com és la relació que pugui existir entre les persones (ja sigui sexual o no) pel simple consum de sexe, negant així la capacitat de crear-ne llaços d’unió molt més forts, ja que tots i totes sabem que encara que la nostra societat es basi en una sexualitat soterrada, és només això, sexualitat i no amor, amistat, ni sentiments d’unió ni empatia ni res, deixant al costat els sentiments que al cap ia la fi són els que ens porten a actuar, l’odi a l’existent, l’amor a la llibertat … i no aquesta merda que em ofereixes …

Autora del text: Desconeguda

No compartisc la visió d’ aquest text, no obstant en resulta interesant afegir-lo a la compilació com a matèria.


Contra l’amor lliure

Reduir el DESIG sexual a una cosa tan banal com la simple atracció a un cos (creat per un sistema de consum de cos com a mercaderia), es converteix en la destrucció del DESIG real cap a una persona, en la destrucció de la PASSIÓ, de la excitació , del PLAER … per simplificar en l’obsessió per un tros de carn reduït per aquesta societat, en un objecte de desig convertit en simple mercaderia per a la massa d’un capitalisme que intercanvia misèria sexual per diners … o en simple mercaderia per a una massa que es crea la necessitat en base a la seva misèria personal per satisfer els seus desitjos sexuals.

Autora del text: Desconeguda

No compartisc la visió d’ aquest text, no obstant en resulta interesant afegir-lo a la compilació com a matèria.


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.